DEFINICIÓ I SIGNIFICACIÓ. HISTÒRIA I CONTEXT
GEOGRÀFIC
19 Gener del 2016
Països Europeus que formen l’Europa Meridional
Podem considerar que geogràficament
Europa es divideix en quatre parts: Europa Occidental (també coneguda com a
Europa de l’Oest), Europa Septentrional (o Europa del Nord), Europa Meridional
(o Europa del Sud) i Europa Oriental (o Europa de l’Est).
Europa Meridional, també coneguda com
a Europa regió mediterrània o Europa del sud és la regió meridional del
continent Europeu. Està formada pels països de la Península Ibèrica, la
península italiana, el sud de França i Grècia. Altres definicions també
inclouen els països dels Balcans d’Europa sud-est, ja que geogràficament es
troben a la part sud d’Europa, però tenen diferents antecedents històrics,
polítics, econòmics i culturals.
Així doncs, hi ha diversos paràmetres
per definir els països que formen el sud d’Europa. Aquests poden ser polítics,
econòmics i culturals, però també per les seves característiques naturals, la
seva geografia, el clima, flora...
Si emparem paràmetres geogràfics
i segons EuroVoc (Tesauro multilingüe de la
Unión Europea). Veiem
que el Sud d’Europa està format pels països marcats amb groc en el mapa.
Geogràficament,
podem considerar que el sud d’Europa és la meitat sud de la massa continental
d’Europa, tot això els límits no són
clars. Els països considerats del Sud d’Europa són:
- Sud-Est
d’Europa, països els quals les seves fronteres es troben dins el sud-est
d’Europa:
Andorra
Sud de França
Gibraltar
Mònaco
Portugal
Espanya
- Europa
Central Sud: Els països que les seves fronteres es troben dins d’Europa
central- sud.
Itàlia
San
Marí
Ciutat
del Vaticà
- El
sud-est d’Europa: Els països que la seva frontera es troba dins del sud-est
d’Europa (Península Balcànica):
Albània
Bosnià i Hercegovina
Bulgària
Croàcia
Grècia
Kosovo
Macedònia
Montenegro
Romania
Sèrbia
Eslovènia
I
també s’inclou: els països insulars de Xipre, Malta, Sardenya, Sicília,
Còrsega, Creta i les illes Balears.
Nosaltres escollirem els països que han sigut classificats en aquesta regió pel grup de països de l'Organització de les Nacions Unides, amb fins estadístics. Així donçs, l'Organització de les Nacions Unides inclou en el Sud d'Europa els següents països: Albània, Andorra, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Gibraltar, Grècia, Ciutat del Vaticà, Itàlia, Malta, Montenegro, Portugal, San Marino, Sèrbia, Eslovènia, Espanya i la República Iugoslava de Macedònia. A més, cal dir que tot i complir amb els criteris geogràfics per formar-ne part, França queda exclosa d'aquesta classificació. Creiem que la raó que ho explica és perquè la zona econòmica, administrativa i política dels país es troba a la part Atlàntica.
Història i context geogràfic
En
primer lloc, pel que fa la història d’aquesta regió es divideix en diversos
períodes dels quals hem destacat, de manera general, els punts que hem
considerat més importants.
Durant
el període de l’antiguitat clàssica hi té lloc l’auge de les ciutats estat de
l’antiga Grècia. La influència grega arriba al seu màxim esplendor sota
l’imperi expansiu d’Alexandre Magne, a partir de la seva difusió a partir
d’Àsia.
L’Imperi
Romà va arribar a dominar tota la conca del mediterrani. Aquest va promoure el
comerç, la tolerància i la cultura grega. A prop de l’any 300 dC l’Imperi Romà
es va dividir en l’Imperi Roma d’Occident amb el centre a Roma i l’imperi Romà
d’Occident amb el centre a Constantinoble. A causa dels atacs dels pobles
germànics del nord d’Europa cau l’Imperi Romà d’Occident l’any 476, any que
marca el final de l’època clàssica i el començament de l’Edat Mitjana.
Durant l’Edat Mitjana, l’Imperi Romà d’Orient sobreviu,
aquest rep la denominació d’Imperi Bizantí pels historiadors moderns. Pel que
fa Europa occidental, els pobles germànics van ocupar posicions de poder en els
punts de l’Antic Imperi Romà d’occident i els regnes i imperis propis
establers.
Durant un període de gairebé dos-cents anys hi tenen lloc
les Croades, campanyes militar impulsades pel papa amb l’objectiu de restablir
el control del cristianisme sobre la Terra Santa. Les quals van portar al final
de l’Imperi Bizantí (tot i que més tard es restableix mai recuperaria la seva
glòria). Aquest període destaca per les rutes comercials que s’estableixen, com
per exemple la Ruta de la Seda i l’obertura que proporcionaria a les
repúbliques mercantils de Gènova i Venècia per poder-se convertir en grans
potències econòmiques.
La Baixa Edat Mitjana va ser un període d’agitació i
lluita a la major part de països d’Europa a causa d’epidèmies, fams, lluites
dinàstiques i guerres de conquista. A més, en els Balcans, l’Imperi otomà
envaeix les antigues terres bizantines, fet que suposa la caiguda de
Constantinoble l’any 1453.
A partir del segle XIV apareix a Florència un renaixement
del coneixement, que més tard es difondrà per Europa gràcies a la impremta.
Aquest va desafiar les doctrines tradicionals de ciència i teologia, a partir de
textos àrabs i el redescobriment del grec clàssic i el coneixement romà.
Cal destacar que a causa de la Reconquesta de Portugal i
d’ Espanya hi va tenir lloc un seguit d’exploracions oceàniques a partir de les
quals es van establir vincles directes amb el continent Africà, Amèrica i Àsia.
En aquest període també hi tenen lloc les guerres religioses a Europa, les
quals arriben a la seva fi l’any 1648 amb la Pau de Westfalia.
L’expansió europea d’ultramar va portar al sorgiment dels
imperis colonials. Els quals proporcionaven l’entrada de recursos del Nou món i
la revolució industrial a Gran Bretanya, que va permetre el desenvolupament
d’una nova economia basada en la manufactura.
El període que té lloc entre els anys 1815 i 1871 es
caracteritza per un gran nombre de revolucions i guerres
d’independència.
Durant el segle XX hi té lloc l'inici de la Primera Guerra Mundial l'any 1914 per l'auge del nacionalisme enel sud-est d'Europa. Els aliats van véncer les potències centrals l'any 1918. Durant les Conferències de Pau de París, les quatre grans potències van imposar els seus termes en una serie de tractats, cal destacar el Tractat de Versalles. L'any 1933 Adolf Hitler, i am ell el règim nazi, arriba al poder i juntament amb la Itàlia de Mussolini tracta d'apoderar-se del control del continentcausant la Segona Guerra Mundial. De la qual en surt victoriós els països aliats i Europa queda dividida. Els països d'Europa del sud-est van ser dominats per la Unió Soviètica i es converteixen en els estats comunistes. Els principals països d'Europa del sud que no eren comunistes es van unir a l'aliança militar liderada pels Estats Units (OTAN) i van formar la Comunitat Econòmica Europea.
Els països
de l’esfera d’influència soviètica es van unir a l’aliança militar, denominada
Pacte de Varsòvia i al bloc econòmic denominat COMECON. Posteriorment es va
formar la Unió Europea, la qual participa de les regles de mercat, la
competència, normes jurídiques i ecologia. El sistema econòmic i polític
soviètic va caure, provocant el fi del comunisme en els països satèl·lit l’any
1989 i la dissolució de la Unió Soviètica l’any 1991. Com a conseqüència, la
integració d’Europa augmenta i la Unió Europea s’amplifica per incloure a
països excomunistes. Romania i Bulgària van ser integrats l’any 2007 i Croàcia
el 2013.
En segon lloc, cal destacar que l’expansió del
cristianisme pel Sud d’Europa durant l’Imperi Romà i també pel fet que va ser
adoptada com a religió oficial de l’Imperi Romà en el 380 dC expliquen que la
religió cristiana sigui la predominant al Sud d’Europa. Tot i això, i a causa
de la ruptura de l’església cristiana: a la meitat occidental amb el centre a
Roma i la meitat oriental amb el centre a Constantinoble, hi predominen
diferents branques del Cristianisme a les diferents parts d’Europa. Cal
destacar també que els països de la part oriental del Sud d’Europa com Bòsnia i
Albània hi tenen lloc un ampli nombre de seguidors de l’Islam.
Pel que fa als idiomes, les llengües més parlades són les
llengües romàniques i les més comunes són: l’italià, l’espanyol, el romanès, el
portuguès, el català i el gallec. També cal destacar les llengües gregues i les
seves variants a la zona de Grècia i Xipre i les llengües eslaves meridionals,
les quals són parlades per milions de persones al sud d’Europa. L’anglès només
té presencia al sud d’Europa a Gibraltar, juntament amb l’espanyol i a Malta,
com a llengua secundària. A més, hi ha altres agrupacions d’idiomes, per
exemple l’albanès es parla a Albània, Kosovo, Macedònia i parts de Grècia. El
maltès és la llengua oficial de Malta i una llengua semítica i l’euskera que té
lloc al País basc.
Per últim, el context geogràfic que ens agradaria destacar
de la regió del Sud d’Europa és el clima, conegut amb el terme de clima
mediterrani. Aquest clima cobreix bona part de Portugal, Espanya, el sud-est de
França, Itàlia, Croàcia, Albània, Montenegro, Grècia i les illes que hi ha en
el Mar Mediterrani. Aquestes zones presenten una vegetació i uns paisatges similars.
A més, tot i que hi ha diferencies dins d’un mateix país, el clima mediterrani
es sol caracteritzar per temperatures temperades, hiverns suaus i plujosos i
estius secs i calorosos i amb tardors i primaveres variables, tant en
temperatura com en precipitacions.
