ORGANITZACIÓ POLÍTICA I DADES REGIONALS

La majoria de les regions de l’Europa meridional són repúbliques parlamentàries, com és el cas d’Albània, Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Grècia, Itàlia, Malta, Macedònia, Montenegro, Portugal, San Marino, Sèrbia i Eslovènia. D’altra banda, hi ha excepcions, com Andorra, la forma de govern dels quals és un coprincipat parlamentari. Altres casos excepcionals són els que presenten Gibralatar, Espanya i la Ciutat del Vaticà, on s’hi estableixen monarquies de naturalesa diferent. Les dues primeres són monarquies parlamentàries, mentre que a la Ciutat del Vaticà hi té lloc una monarquia absoluta. En tot cas, tant les repúbliques parlamentàries com les monarquies parlamentàries en tenen ben poques, de diferències, perquè en els dos casos les responsabilitats governamentals recauen en el president del govern, canceller o bé primer ministre.  Aquesta lleu diversitat en les formes polítiques de cada regió es deu a la naturalesa canviant de les polítiques econòmiques presents en el marc de l'Europa meridional, atès que ha afectat directament a les estructures polítiques de la regió.

Malgrat tractar-se del mateix continent, Europa està dividida en una sèrie de regions ben diferenciades entre elles. Seria molt apropiat repetir amb Andreas Kaplan: “Europe can be described as embracing maximum cultural diversity at minimal geographical distances” (2014: 532). Pel que fa a l’extensió del terreny, i prenent com a referència el continent europeu (de color rosat a la gràfica), Europa meridional ocupa el 29,3% del territori (de color granat), és la segona regió més extensa després d’Europa de l’Est (33%). 

El 80% de la superfície d'Europa meridional és muntanyosa, i gran part d'aquesta superfície són àrees deshabitades perquè estan situades a gran altitud. Com podem observar a la imatge següent,  la major part de la superíficie dels països delimitats per la línea blanca (que vindrien a ser els que conformen Europa Meridional) és de color terrossa; és a dir, es troben a una major alçada que els territoris de color verdós. Així doncs, observem com la superfície d'Europa Meridional gaudeix d'un relleu abrute i muntanyós. En canvi, en termes generals, a Europa el que predomina és la plana, i el 66% del territor no supera els 200 metres d'altitud. 

Font: Google Maps

Pel que fa a les dades d’immigració, l‘Europa meridional segueix un patró establert per Baldwin-Edwards i Arango, diferenciat de la resta d’Europa. Seguidament, presentem una comparació de les característiques de la immigració d’Europa meridional amb les d’Europa del Nord, per establir-ne les diferències més substancials:

EUROPA MERIDIONAL	EUROPA DEL NORD
Diverses nacionalitats	Nacionalitats específiques
Diferents nivells d’educació	Nivell baix d’educació
Absorció alta per l’economia informal	Incorporació a l’economia formal
Contractació laboral il·legal per persones privades	Contractació laboral per agències estatals
Arribada, residència o contractació il·legal	Sota legalitat (excepte a França)
Sovint no hi ha drets socials i pocs drets legals	Igualtat amb els nacionals o de base jurídica específica

Font: Baldwin-Edwards, Martin; Arango, Joaquin (1999). Immigrants and the Informal Economy in Southern Europe. London. Frank Cass. Pàgina 2.

Els sectors principals ocupats pels immigrants dins la regió d’Europa meridional són els sectors de la construcció, de l’agricultura, els serveis domèstics i la venda ambulant; mentre que a la resta d’Europa, sobretot al Nord d’Europa i a l’Europa central, el percentatge d’ocupació immigrant en els sectors esmentats és més baix ja que aquestes regions es caracteritzen per una creixent integració dels treballadors immigrants a feines manufacturades regulars.

D’altra banda, en termes d’economia, Europa meridional presenta entre el 19 i 27% d’economia submergida, mentre que al continent europeu es manté al 18,5%.

Bibliografia consultada

Baldwin-Edwards, Martin; Arango, Joaquin (1999). Immigrants and the Informal Economy in Southern Europe. London. Frank Cass.

Kaplan, Andreas (2014). “European Management and European Business Schools: Insights from the History of Business schools” a European Management Journal. Volum 32. Pàgines 529-534. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0263237314000425

Wallen, C. C. (1977). “Climates of Central and Southern Europe” a World Survey of Climatology. Volum 6. Univeristy of Maryland. USA.