Per parlar dels conceptes que volem introduir en aquesta entrada ens hem centrat en diferents dades geogràfiques del territori de l'Europa Meridional per crear diverses taules i gràfics que ens serveixin de base per fer-ne un anàlisi. Aquestes fonts principalment fan referència al percentatge demogràfic de cada país que conforma la regió, com ara les dades sobre el llenguatge, extretes de l'enllaç digital del mapa etnològic dels llenguatges del món. Així com la pàgina web de Worldometers i la base de dades del banc mundial.
En aquest apartat hem decidit utilitzar fonts digitals per poder agafar les últimes dades mundials i així aproximar-nos més a la realitat actual. El recull d'informació que hem extret la reunim en la següent taula:
Generem a partir d'aquí un gràfic per fer més visual la informació demogràfica de cada país. Amb el qual veiem que dintre de l’Europa
Meridional Itàlia és el país més poblat de la regió, seguit d’Espanya amb uns
percentatges de 30% i 30% respectivament. Aquestes dues regions tenen un
percentatge molt més elevat de població que la resta de territoris, ja que els
següents serien Portugal o Grècia representats amb un 7% de la població de la
regió. Els territoris amb menys percentatge demogràfic son Malta i Andorra amb
un percentatge molt reduït.
Ara bé si comparem aquests percentatges demogràfics amb el conjunt europeu veiem que encara que Itàlia és la zona més poblada de la nostra regió no ho és en realitat d'Europa. La zona més poblada del conjunt la situaríem doncs al centre del continent que en el següent mapa veiem marcada d'un color violeta més potent. La nostra zona doncs queda dibuixada amb uns colors més suaus demostrant que tot i tenir zones molt poblades com l'interior d'Espanya, com vèiem amb les dades de la graella anterior referint-nos a la població territorial.
El següent paràmetre que hem volgut analitzar és el percentatge de població urbana en el territori, arribant a la conclusió que en tots els territoris domina amb un elevat percentatge la població urbana.Tot i que Bòsnia Hercegovina té l'índex més baix de tota la regió amb un percentatge d'un 39,9%, per tant aquest és l'únic territori amb una majoria de població no urbana.
La mitjana d'edat actual ens ha semblat una dada interessant per tal de veure en quins territoris la mitjana d'edat és més jove que en les altres, hem volgut posar-ho en un gràfic per fer més visual aquesta informació. El poble més jove actualment veiem que és Albània i contràriament el país amb una edat més elevada és Itàlia.
En aquesta graella hem afegit les dades d'immigració al sud d'Europa, les quals hem centrat a partir de les dades lingüístiques, per veure d'aquesta manera la multicultural de cada territori a través d'observar el número de parlants de cada idioma en cada país. La informació que hem trobat en aquest punt és molt diversa i veiem que hi ha una gran varietat dialectal en els diferents paisos, excepte en els de territori més reduït on veiem que el número de parlants d'altres idiomes és tant baix que no apareix mencionat. Els territoris on trobem més varietat, i per tant on el número de immigració deu ser molt més elevat són: Grècia, Itàlia i Espanya. Els territoris que per el contrari tenen menys índex de parlants d'altres idiomes són els que geogràficament disposen d'un territori més limitat, com Ciutat del Vaticà, Gibraltar i Sant Marino. Si ens hi fixem però veiem que aquests idiomes majoritàriament son europeus posant en evidència un fluxe d'intercanvi de paisos.
Finalment per parlar del tema de les migracions hem generat una gràfica per veure'n la dinàmica actual. Espanya és amb diferència el país amb més migració de la regió, encara que s'ha reduït notablement en els últims anys. Itàlia tot i ser el país amb molta més població com analitzàvem a l'anterior gràfic veiem com també segueix la dinàmica d'Espanya pel que fa migració.
Per acabar encara que en els anys que hem analitzat hi ha hagut diferents tendències migratòries i polítiques per gestionar-ho, al llarg de la història hi ha hagut diferents factors tant socials com polítics que han afectat a la nostra regió en aquest sentit. Per això creiem important apuntar i destacar breument alguns els fenomens migratoris més importants que van afectar al llarg dels anys l'Europa Meridional.
Durant els segles XVI i XIX el colonialisme va ser un factor imporantitism dins de les migracions europees, on diverses regions colonitzades rebien un gran número de població europea que ara habitaria la zona. I que després amb el descolonialisme provocarien una altre onada migratòria probablement cap al país d'origen.
Finalment volem destacar els fets produïts després de la segona guerra mundial i sobretot en els casos de Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya en els que es va produir una gran diàspora que van provocar que milions de persones es repartissin ara per tot el continent. A més que durant el conflicte bèl·lic i l'auge de la producció armamentista provocà que molta població es traslladés al continent americà sota la promesa d'un treball.
Hare un comentario sobre unos movimientos migratorios ocurridos en mi familia.
ResponEliminaMi familia viene de partes diferentes del mediterráneo.
La familia del padre de mi abuela materna fueron a Argelia porque eran militares franceses. El padre de mi abuela nació allá, fue contratado en la primera guerra mundial donde perdió una mano por culpa de una granada. Se casó a su vuelta a Argelia y tuvieron hijas. Estuvieron en Argelia durante la Segunda Guerra Mundial, conocieron la penuria de alimentos lo que supuso a mi abuela unos problemas oculares que aún tiene hoy. En esta época enviaron mi abuela sola en Francia (tenia unos 14 años) para que pudiera sobrevivir. Pero tras la segunda guerra mundial regresó a Argelia. Se tuvieron que regresar a Francia con la ola de “pieds noirs“ debido a la guerra de Argelia en el 62.
Del lado de mis abuelos paternos.
La familia Butzanca de la madre de mi abuela eran de Sicilia. Se fueron por causa de la pobreza de la región que no se les permitía vivir. Unos se fueron hacia el norte de Italia, otros Barcelona (el caso de la madre de mi abuela) y uno de sus hermanos hasta Argentina.
Se encontró con su marido en Barcelona (también era italiano). Mi bisabuelo, Amerigo Fadini, fue uno de los fundadores de la casa de los Italianos de Barcelona en 1865. La familia se marchó en 1936 por la guerra civil a Milán. Tras el final de la guerra regresaron a Barcelona.
Mi abuelo era francés de Perpiñán, su familia se mudó a Barcelona para montar una fabrica de textil. Cuando se casaron, mi abuela perdió su nacionalidad italiana y adquirió la francesa. Pero aún que vivió toda su vida en Barcelona nunca tuvo la nacionalidad española. Mi padre y sus hermanos, nacidos en Barcelona, tuvieron primero la nacionalidad francesa antes de adquirir la española.
Recapitulando, unos miembros de mi familia hicieron parte de los colones franceses enviados a Argelia, les pieds noirs y que tuvieron que regresar tras la independencia del país. Otro miembro de mi familia fue uno de los europeos que emigraron hacia América, en este caso del sur, para optar por una vida mejor y poder enriquecerse. Otros fueron parte de los italianos que se mudaron a Barcelona en el siglo XIX. También hicieron parte de la gente que huyó la guerra civil pero que regreso durante la dictadura de Franco. Estas migraciones también afectaron al sus nacionalidades. Pues anteriormente una mujer perdía su nacionalidad al casarse. Pero al cambiar de país no obligatoriamente se cambiaba de nacionalidad.