POBLACIÓ, DEMOGRAFIA I MIGRACIÓ

Per parlar dels conceptes que volem introduir en aquesta entrada ens hem centrat en diferents dades geogràfiques del territori de l'Europa Meridional per crear diverses taules i gràfics que ens serveixin de base per fer-ne un anàlisi. Aquestes fonts principalment fan referència al percentatge demogràfic de cada país que conforma la regió, com ara les dades sobre el llenguatge, extretes de l'enllaç digital del mapa etnològic dels llenguatges del món.  Així com la pàgina web de Worldometers i la base de dades del banc mundial.

En aquest apartat hem decidit utilitzar fonts digitals per poder agafar les últimes dades mundials i així aproximar-nos més a la realitat actual. El recull d'informació que hem extret la reunim en la següent taula: 

Generem a partir d'aquí un gràfic per fer més visual la informació demogràfica de cada país. Amb el qual veiem que dintre de l’Europa Meridional Itàlia és el país més poblat de la regió, seguit d’Espanya amb uns percentatges de 30% i 30% respectivament. Aquestes dues regions tenen un percentatge molt més elevat de població que la resta de territoris, ja que els següents serien Portugal o Grècia representats amb un 7% de la població de la regió. Els territoris amb menys percentatge demogràfic son Malta i Andorra amb un percentatge molt reduït.

Ara bé si comparem aquests percentatges demogràfics amb el conjunt europeu veiem que encara que Itàlia és la zona més poblada de la nostra regió no ho és en realitat d'Europa. La zona més poblada del conjunt la situaríem doncs al centre del continent que en el següent mapa veiem marcada d'un color violeta més potent. La nostra zona doncs queda dibuixada amb uns colors més suaus demostrant que tot i tenir zones molt poblades com l'interior d'Espanya, com vèiem amb les dades de la graella anterior referint-nos a la població territorial.  

El següent paràmetre que hem volgut analitzar és el percentatge de població urbana en el territori, arribant a la conclusió que en tots els territoris domina amb un elevat percentatge la població urbana.Tot i que Bòsnia Hercegovina té l'índex més baix de tota la regió amb un percentatge d'un 39,9%, per tant aquest és l'únic territori amb una majoria de població no urbana. 

La mitjana d'edat actual ens ha semblat una dada interessant per tal de veure en quins territoris la mitjana d'edat és més jove que en les altres, hem volgut posar-ho en un gràfic per fer més visual aquesta informació. El poble més jove actualment veiem que és Albània i contràriament el país amb una edat més elevada és Itàlia. 

En aquesta graella hem afegit les dades d'immigració al sud d'Europa, les quals hem centrat a partir de les dades lingüístiques, per veure d'aquesta manera la multicultural de cada territori a través d'observar el número de parlants de cada idioma en cada país. La informació que hem trobat en aquest punt és molt diversa i veiem que hi ha una gran varietat dialectal en els diferents paisos, excepte en els de territori més reduït on veiem que el número de parlants d'altres idiomes és tant baix que no apareix mencionat. Els territoris on trobem més varietat, i per tant on el número de immigració deu ser molt més elevat són: Grècia, Itàlia i Espanya. Els territoris que per el contrari tenen menys índex de parlants d'altres idiomes són els que geogràficament disposen d'un territori més limitat, com Ciutat del Vaticà, Gibraltar i Sant Marino. Si ens hi fixem però veiem que aquests idiomes majoritàriament son europeus posant en evidència un fluxe d'intercanvi de paisos. 

Finalment per parlar del tema de les migracions hem generat una gràfica per veure'n la dinàmica actual. Espanya és amb diferència el país amb més migració de la regió, encara que s'ha reduït notablement en els últims anys. Itàlia tot i ser el país amb molta més població com analitzàvem a l'anterior gràfic veiem com també segueix la dinàmica d'Espanya pel que fa migració. 

Per acabar encara que en els anys que hem analitzat hi ha hagut diferents tendències migratòries i polítiques per gestionar-ho, al llarg de la història hi ha hagut diferents factors tant socials com polítics que han afectat a la nostra regió en aquest sentit. Per això creiem important apuntar i destacar breument alguns els fenomens migratoris més importants que van afectar al llarg dels anys l'Europa Meridional.

Durant els segles XVI i XIX el colonialisme va ser un factor imporantitism dins de les migracions europees, on diverses regions colonitzades rebien un gran número de població europea que ara habitaria la zona. I que després amb el descolonialisme provocarien una altre onada migratòria probablement cap al país d'origen. 

Finalment volem destacar els fets produïts després de la segona guerra mundial i sobretot en els casos de Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya en els que es va produir una gran diàspora que van provocar que milions de persones es repartissin ara per tot el continent. A més que durant el conflicte bèl·lic i l'auge de la producció armamentista provocà que molta població es traslladés al continent americà sota la promesa d'un treball. 

Sobre els conceptes d'Ostergen i Rice

Europe as a Culture Realm és una obra escrita per R. C. Ostergen i J. G. Rice on es tracta el concepte de regió, i s’hi estableixen tres tipologies diferents: la regió institucional o administrativa, la regió subjectiva i la regió classificatòria. En relació a aquesta divisió proposada per R. C. Ostergen i J. G. Rice, considerem que la regió d’Europa meridional, lluny de ser una regió administrativa o institucional, és una regió classificatòria, i alhora subjectiva.

Regió subjectiva perquè el reconeixement d’aquesta regió es basa en una percepció de caràcter subjectiu com és la situació geogràfica d’una regió en relació a un espai determinat, des del punt de vista d’un subjecte. Cal tenir en compte, doncs, que la situació geogràfica varia depenent del territori sobre el qual es pren referència. Així doncs, per als europeus, l’Europa meridional consta de tots aquells països situats geogràficament al sud en relació a l’Europa comunitària.

També, podem parlar d’Europa meridional com una regió classificatòria ja que l’afegit de meridional serveix per classificar les regions d’Europa en grups i segons un sistema establert a partir de paràmetres geogràfics. 

Bibliografia consultada:
Ostergren, Robert C.; Rice, John G. (2004). “Introduction: Europe as a Culture Realm” a The Europeans. A Geography of People, Culture, and the Environment.  Nova York. The Guilford Press. Capítol 1. Pàgines 1-32.

ORGANITZACIÓ POLÍTICA I DADES REGIONALS

La majoria de les regions de l’Europa meridional són repúbliques parlamentàries, com és el cas d’Albània, Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Grècia, Itàlia, Malta, Macedònia, Montenegro, Portugal, San Marino, Sèrbia i Eslovènia. D’altra banda, hi ha excepcions, com Andorra, la forma de govern dels quals és un coprincipat parlamentari. Altres casos excepcionals són els que presenten Gibralatar, Espanya i la Ciutat del Vaticà, on s’hi estableixen monarquies de naturalesa diferent. Les dues primeres són monarquies parlamentàries, mentre que a la Ciutat del Vaticà hi té lloc una monarquia absoluta. En tot cas, tant les repúbliques parlamentàries com les monarquies parlamentàries en tenen ben poques, de diferències, perquè en els dos casos les responsabilitats governamentals recauen en el president del govern, canceller o bé primer ministre.  Aquesta lleu diversitat en les formes polítiques de cada regió es deu a la naturalesa canviant de les polítiques econòmiques presents en el marc de l'Europa meridional, atès que ha afectat directament a les estructures polítiques de la regió.

Malgrat tractar-se del mateix continent, Europa està dividida en una sèrie de regions ben diferenciades entre elles. Seria molt apropiat repetir amb Andreas Kaplan: “Europe can be described as embracing maximum cultural diversity at minimal geographical distances” (2014: 532). Pel que fa a l’extensió del terreny, i prenent com a referència el continent europeu (de color rosat a la gràfica), Europa meridional ocupa el 29,3% del territori (de color granat), és la segona regió més extensa després d’Europa de l’Est (33%). 

El 80% de la superfície d'Europa meridional és muntanyosa, i gran part d'aquesta superfície són àrees deshabitades perquè estan situades a gran altitud. Com podem observar a la imatge següent,  la major part de la superíficie dels països delimitats per la línea blanca (que vindrien a ser els que conformen Europa Meridional) és de color terrossa; és a dir, es troben a una major alçada que els territoris de color verdós. Així doncs, observem com la superfície d'Europa Meridional gaudeix d'un relleu abrute i muntanyós. En canvi, en termes generals, a Europa el que predomina és la plana, i el 66% del territor no supera els 200 metres d'altitud. 

Font: Google Maps

Pel que fa a les dades d’immigració, l‘Europa meridional segueix un patró establert per Baldwin-Edwards i Arango, diferenciat de la resta d’Europa. Seguidament, presentem una comparació de les característiques de la immigració d’Europa meridional amb les d’Europa del Nord, per establir-ne les diferències més substancials:

EUROPA MERIDIONAL	EUROPA DEL NORD
Diverses nacionalitats	Nacionalitats específiques
Diferents nivells d’educació	Nivell baix d’educació
Absorció alta per l’economia informal	Incorporació a l’economia formal
Contractació laboral il·legal per persones privades	Contractació laboral per agències estatals
Arribada, residència o contractació il·legal	Sota legalitat (excepte a França)
Sovint no hi ha drets socials i pocs drets legals	Igualtat amb els nacionals o de base jurídica específica

Font: Baldwin-Edwards, Martin; Arango, Joaquin (1999). Immigrants and the Informal Economy in Southern Europe. London. Frank Cass. Pàgina 2.

Els sectors principals ocupats pels immigrants dins la regió d’Europa meridional són els sectors de la construcció, de l’agricultura, els serveis domèstics i la venda ambulant; mentre que a la resta d’Europa, sobretot al Nord d’Europa i a l’Europa central, el percentatge d’ocupació immigrant en els sectors esmentats és més baix ja que aquestes regions es caracteritzen per una creixent integració dels treballadors immigrants a feines manufacturades regulars.

D’altra banda, en termes d’economia, Europa meridional presenta entre el 19 i 27% d’economia submergida, mentre que al continent europeu es manté al 18,5%.

Bibliografia consultada

Baldwin-Edwards, Martin; Arango, Joaquin (1999). Immigrants and the Informal Economy in Southern Europe. London. Frank Cass.

Kaplan, Andreas (2014). “European Management and European Business Schools: Insights from the History of Business schools” a European Management Journal. Volum 32. Pàgines 529-534. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0263237314000425

Wallen, C. C. (1977). “Climates of Central and Southern Europe” a World Survey of Climatology. Volum 6. Univeristy of Maryland. USA. 

GRANS REGIONS GEOGRÀFIQUES: EUROPA MERIDIONAL

DEFINICIÓ I SIGNIFICACIÓ. HISTÒRIA I CONTEXT GEOGRÀFIC

19 Gener del 2016

Països Europeus que formen l’Europa Meridional

Podem considerar que geogràficament Europa es divideix en quatre parts: Europa Occidental (també coneguda com a Europa de l’Oest), Europa Septentrional (o Europa del Nord), Europa Meridional (o Europa del Sud) i Europa Oriental (o Europa de l’Est).

Europa Meridional, també coneguda com a Europa regió mediterrània o Europa del sud és la regió meridional del continent Europeu. Està formada pels països de la Península Ibèrica, la península italiana, el sud de França i Grècia. Altres definicions també inclouen els països dels Balcans d’Europa sud-est, ja que geogràficament es troben a la part sud d’Europa, però tenen diferents antecedents històrics, polítics, econòmics i culturals.

 Així doncs, hi ha diversos paràmetres per definir els països que formen el sud d’Europa. Aquests poden ser polítics, econòmics i culturals, però també per les seves característiques naturals, la seva geografia, el clima, flora...

Si emparem paràmetres geogràfics i segons EuroVoc (Tesauro multilingüe de la Unión Europea). Veiem que el Sud d’Europa està format pels països marcats amb groc en el mapa. 

http://eurovoc.europa.eu/drupal/?q=es/request&concepturi=http%3A%2F%2Feurovoc.europa.eu%2F912&termuri=http%3A%2F%2Feurovoc.europa.eu%2F128661&language=es&view=pt&ifacelang=es

Geogràficament, podem considerar que el sud d’Europa és la meitat sud de la massa continental d’Europa, tot  això els límits no són clars. Els països considerats del Sud d’Europa són:

• Sud-Est d’Europa, països els quals les seves fronteres es troben dins el sud-est d’Europa:

Andorra

Sud de França

Gibraltar

Mònaco

Portugal

Espanya 

• Europa Central Sud: Els països que les seves fronteres es troben dins d’Europa central- sud.

Itàlia

San Marí

Ciutat del Vaticà

• El sud-est d’Europa: Els països que la seva frontera es troba dins del sud-est d’Europa (Península Balcànica):

Albània

Bosnià i Hercegovina

Bulgària

Croàcia

Grècia

Kosovo

Macedònia

Montenegro

Romania

Sèrbia

Eslovènia

I també s’inclou: els països insulars de Xipre, Malta, Sardenya, Sicília, Còrsega, Creta i les illes Balears.                                                                                                                                     
Nosaltres escollirem els països que han sigut classificats en aquesta regió pel grup de països de l'Organització de les Nacions Unides, amb fins estadístics. Així donçs, l'Organització de les Nacions Unides inclou en el Sud d'Europa els següents països: Albània, Andorra, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Gibraltar, Grècia, Ciutat del Vaticà, Itàlia, Malta, Montenegro, Portugal, San Marino, Sèrbia, Eslovènia, Espanya i la República Iugoslava de Macedònia. A més, cal dir que tot i complir amb els criteris geogràfics per formar-ne part, França queda exclosa d'aquesta classificació. Creiem que la raó que ho explica és perquè la zona econòmica, administrativa i política dels país es troba a la part Atlàntica.

http://unstats.un.org/unsd/methods/m49/m49regin.htm

Història i context geogràfic

En primer lloc, pel que fa la història d’aquesta regió es divideix en diversos períodes dels quals hem destacat, de manera general, els punts que hem considerat més importants. 

Durant el període de l’antiguitat clàssica hi té lloc l’auge de les ciutats estat de l’antiga Grècia. La influència grega arriba al seu màxim esplendor sota l’imperi expansiu d’Alexandre Magne, a partir de la seva difusió a partir d’Àsia.

L’Imperi Romà va arribar a dominar tota la conca del mediterrani. Aquest va promoure el comerç, la tolerància i la cultura grega. A prop de l’any 300 dC l’Imperi Romà es va dividir en l’Imperi Roma d’Occident amb el centre a Roma i l’imperi Romà d’Occident amb el centre a Constantinoble. A causa dels atacs dels pobles germànics del nord d’Europa cau l’Imperi Romà d’Occident l’any 476, any que marca el final de l’època clàssica i el començament de l’Edat Mitjana.

Durant l’Edat Mitjana, l’Imperi Romà d’Orient sobreviu, aquest rep la denominació d’Imperi Bizantí pels historiadors moderns. Pel que fa Europa occidental, els pobles germànics van ocupar posicions de poder en els punts de l’Antic Imperi Romà d’occident i els regnes i imperis propis establers.

Durant un període de gairebé dos-cents anys hi tenen lloc les Croades, campanyes militar impulsades pel papa amb l’objectiu de restablir el control del cristianisme sobre la Terra Santa. Les quals van portar al final de l’Imperi Bizantí (tot i que més tard es restableix mai recuperaria la seva glòria). Aquest període destaca per les rutes comercials que s’estableixen, com per exemple la Ruta de la Seda i l’obertura que proporcionaria a les repúbliques mercantils de Gènova i Venècia per poder-se convertir en grans potències econòmiques.

La Baixa Edat Mitjana va ser un període d’agitació i lluita a la major part de països d’Europa a causa d’epidèmies, fams, lluites dinàstiques i guerres de conquista. A més, en els Balcans, l’Imperi otomà envaeix les antigues terres bizantines, fet que suposa la caiguda de Constantinoble l’any 1453.

A partir del segle XIV apareix a Florència un renaixement del coneixement, que més tard es difondrà per Europa gràcies a la impremta. Aquest va desafiar les doctrines tradicionals de ciència i teologia, a partir de textos àrabs i el redescobriment del grec clàssic i el coneixement romà.

Cal destacar que a causa de la Reconquesta de Portugal i d’ Espanya hi va tenir lloc un seguit d’exploracions oceàniques a partir de les quals es van establir vincles directes amb el continent Africà, Amèrica i Àsia. En aquest període també hi tenen lloc les guerres religioses a Europa, les quals arriben a la seva fi l’any 1648 amb la Pau de Westfalia.

L’expansió europea d’ultramar va portar al sorgiment dels imperis colonials. Els quals proporcionaven l’entrada de recursos del Nou món i la revolució industrial a Gran Bretanya, que va permetre el desenvolupament d’una nova economia basada en la manufactura.

El període que té lloc entre els anys 1815 i 1871 es caracteritza per un gran nombre de revolucions i guerres d’independència.
Durant el segle XX hi té lloc l'inici de la Primera Guerra Mundial l'any 1914 per l'auge del nacionalisme enel sud-est d'Europa. Els aliats van véncer les potències centrals l'any 1918. Durant les Conferències de Pau de París, les quatre grans potències van imposar els seus termes en una serie de tractats, cal destacar el Tractat de Versalles. L'any 1933 Adolf Hitler, i am ell el règim nazi, arriba al poder i juntament amb la Itàlia de Mussolini tracta d'apoderar-se del control del continentcausant la Segona Guerra Mundial. De la qual en surt victoriós els països aliats i Europa queda dividida. Els països d'Europa del sud-est van ser dominats per la Unió Soviètica i es converteixen en els estats comunistes. Els principals països d'Europa del sud que no eren comunistes es van unir a l'aliança militar liderada pels Estats Units (OTAN) i van formar la Comunitat Econòmica Europea.
Els països de l’esfera d’influència soviètica es van unir a l’aliança militar, denominada Pacte de Varsòvia i al bloc econòmic denominat COMECON. Posteriorment es va formar la Unió Europea, la qual participa de les regles de mercat, la competència, normes jurídiques i ecologia. El sistema econòmic i polític soviètic va caure, provocant el fi del comunisme en els països satèl·lit l’any 1989 i la dissolució de la Unió Soviètica l’any 1991. Com a conseqüència, la integració d’Europa augmenta i la Unió Europea s’amplifica per incloure a països excomunistes. Romania i Bulgària van ser integrats l’any 2007 i Croàcia el 2013.

En segon lloc, cal destacar que l’expansió del cristianisme pel Sud d’Europa durant l’Imperi Romà i també pel fet que va ser adoptada com a religió oficial de l’Imperi Romà en el 380 dC expliquen que la religió cristiana sigui la predominant al Sud d’Europa. Tot i això, i a causa de la ruptura de l’església cristiana: a la meitat occidental amb el centre a Roma i la meitat oriental amb el centre a Constantinoble, hi predominen diferents branques del Cristianisme a les diferents parts d’Europa. Cal destacar també que els països de la part oriental del Sud d’Europa com Bòsnia i Albània hi tenen lloc un ampli nombre de seguidors de l’Islam.

Pel que fa als idiomes, les llengües més parlades són les llengües romàniques i les més comunes són: l’italià, l’espanyol, el romanès, el portuguès, el català i el gallec. També cal destacar les llengües gregues i les seves variants a la zona de Grècia i Xipre i les llengües eslaves meridionals, les quals són parlades per milions de persones al sud d’Europa. L’anglès només té presencia al sud d’Europa a Gibraltar, juntament amb l’espanyol i a Malta, com a llengua secundària. A més, hi ha altres agrupacions d’idiomes, per exemple l’albanès es parla a Albània, Kosovo, Macedònia i parts de Grècia. El maltès és la llengua oficial de Malta i una llengua semítica i l’euskera que té lloc al País basc.

http://www.ethnologue.com/region/SEU

Per últim, el context geogràfic que ens agradaria destacar de la regió del Sud d’Europa és el clima, conegut amb el terme de clima mediterrani. Aquest clima cobreix bona part de Portugal, Espanya, el sud-est de França, Itàlia, Croàcia, Albània, Montenegro, Grècia i les illes que hi ha en el Mar Mediterrani. Aquestes zones presenten una vegetació i uns paisatges similars. A més, tot i que hi ha diferencies dins d’un mateix país, el clima mediterrani es sol caracteritzar per temperatures temperades, hiverns suaus i plujosos i estius secs i calorosos i amb tardors i primaveres variables, tant en temperatura com en precipitacions.